xtutatis!

Trofeu Kubala

2010-10-16T03:26:00.002-06:00

Això de les tecnologies és brutal. Canal de youtube de Catalunya Ràdio amb l'entrevista a Soldado. És el guanyador del gol Kubala.

Miners xilens

2010-10-15T04:55:00.007-06:00

Com que no només d'esports i muntanya viu l'home (ah no?), canviem de tema.
Fins ara no he comentat res de la història dels miners xilens (ni via twitter ni via facebook ni via blog) perquè, sincerament, m'interessa ben poc el reality show en que han acabat convertint la seva història. Ara gràcies a l'enllaç d'un company periodista (http://blocs.mesvilaweb.cat/rpala) he trobat un article interessant escrit en un mitjà interessant. Diu així...

"Avui el món s’assabentava del rescat amb èxit dels 33 miners xilens atrapats vius a la mina de San José, 800 kilòmetres al nord de Santiago de Xile. Enrere queden 71 dies d’angoixa i por per aquests treballadors i les seves famílies, però enrere queden -o no, ja veurem- 71 dies de reality show en que molts mitjans de tot el món han jugat amb aquest patiment per a enregistrar rècords d’audiència."

(Per continuar entreu a l'article)

Kilian al Tot Gira

2010-10-15T02:08:00.001-06:00

A petició del koala, us penjo l'àudio de l'entrevista. Salut!

Corrent amb el Kilian...

2010-10-10T12:26:00.006-06:00

Bé, ell s'ho mirava i ens seguia amb bicicleta per culpa d'una lesió. 3 components del CUC vam fer l'última prova de l'Espai Kilian, 15 quilòmetres pujant i baixant per camins a Castellar de n'Hug. Bona tornada a la competició després de molt temps i amb bones sensacions. La il·lusió per la prova em va fer oblidar la por pels genolls. Al final, 1 hora i 37 minuts. I les tendinitis dels genolls que no es van despertar... Un bon matí amb el crack de la muntanya, un tiu que segueix tant humil i senzill com sempre. Gran esportista i gran persona, una combinació complicada...

Cavalls del Vent 2010

2010-10-07T11:07:00.012-06:00

Torno a trepitjar el blog molt temps després. La llarga absència és per culpa de diversos motius:

1- Per falta de temes interessants per explicar. Després de l'experiència del Mundial necessito perspectiva.
2- Per falta de temps i motivació per dedicar a cuidar el blog.
3- Perquè he descobert noves eines com el twitter que em fan ballar el cap.

Espero retrobar coses interessants per explicar i així tornar a aparèixer per aquí. De moment us deixo algunes fotos que vaig fer al Cavalls del Vent. Les que més m'agraden de les moltes que vaig fer:

Shakira i Mandela. Videos pendents.

2010-07-15T03:52:00.005-06:00

Museu de l'Apartheid

2010-07-15T03:27:00.007-06:00

(Ja des de casa. Quina calor... Recordant l'últim matí per Z.A., al museu de l'apartheid)

Ens llevem amb ganes de fer una de les mil coses que hem deixat pendents. I visitar el museu de l'Apartheid resulta una bona opció. Requerix una visita llarguíssima perquè és molt complet. Fer el 'tour' acompanyat d'Arsène Wenger el dia després que Cesc apareixi amb una samarreta del Barça és, si més no, curiós. La meva entrada -encara d'adormit- és "Non whites only", no com les de l'Òscar i el Padilla. I em fan entrar per una altra zona. Racistes!

Al museu s'hi poden trobar 'perles' com aquesta:

A partir d'aquí vindrien hores i hores entre avions i aeroports, retards, amenaça de problema electrònic en un avió, insults contra Virgin, segrest de vins a Heathrow i rebuda a l'aeroport dels casserrencs. Què grans! Recordant amb nostalgia el fred de Sudàfrica...

El comptaquilòmetres queda així: 4.795 kms per terra i 2.000 per aire.

Safari

2010-07-12T10:51:00.004-06:00

(Aprofitant un dia lliure que tenim, aquest matí, com els Reincidentes: "Colega, nos vamos de safari...!")

Shakira, Mandela i cap a casa

2010-07-12T10:35:00.007-06:00

(Això s'ha acabat. Lamento tornar a casa amb el primer mundial per Espanya, suposo que m'ho sabreu perdonar...)

Amb poques ganes d'escriure, pel cansament, la son i les ganes de tornar a casa. Us deixo algunes fotos de la cerimònia de clausura. La va encetar Shakira i la va tancar Nelson Mandela. Més endavant penjaré algun video.

Tonteries de l'esgotament. Quan marxavem del Soccer City a quarts de 4 de la matinada, després d'acabar la feina, vam obligar al Padilla a sortir per l'escànner de seguretat...

Pilota d'Or... Ja he votat!

2010-07-11T09:53:00.002-06:00

Who will win the adidas Golden Ball award? You decide!

As is tradition at FIFA competitions, it is the accredited media that will play the crucial determining role in selecting the most outstanding player of the 2010 FIFA World Cup South Africa™. The winner is honoured with the presentation of the coveted adidas Golden Ball.

Each accredited member of the media is entitled to select the top three players from a shortlist of candidates nominated by the FIFA Technical Study Group. A first-place vote is worth 5 points, a second-place vote is awarded 3 points and a third-place vote garners 1 point.

The total points will be tallied by FIFA at the final whistle of the Final match. The winner will receive the adidas Golden Ball. The players coming in second and third place will receive the adidas Silver Ball and adidas Bronze Ball respectively.

All votes must be submitted until the final whistle of the Final match of the 2010 FIFA World Cup South Africa.

Who is the best player of the competition? You tell us!

First Name Last Name Accreditation ID Media Organisation Name Media Function
Isaac VILALTA International Journalist

Place Your Votes
Player Name 1st Place 2nd Place 3rd Place
(listed in alphabetical order)
FORLAN, Diego (URUGUAY 10)
GYAN, Asamoah (GHANA 3)
INIESTA, Andres (SPAIN 6)
MESSI, Lionel (ARGENTINA 10)
ÖZIL, Mesut (GERMANY 8)
ROBBEN, Arjen (THE NETHERLANDS 11)
SCHWEINSTEIGER, Bastian (GERMANY 7)
SNEIJDER, Wesley (THE NETHERLANDS 10)
VILLA, David (SPAIN 7)
XAVI (SPAIN 8)

Anem amb Holanda, no?

2010-07-11T08:48:00.006-06:00

Emoció enorme

2010-07-10T13:47:00.005-06:00

Des de la distància es fa dur viure aquests moments. Tota la tarda enganxat a internet, a missatges, als mails que arriben a la ràdio, llegint els mitjans catalans i els estrangers. Sentint-me aquí com un extraterrestre, persona d'un altre món -fins i tot un adversari-, però emocionat. Tot i qüestionar-me el contingut de la protesta, ens haviem de moure per dignitat. Les imatges m'han fet sentir a prop dels meus...

Un tresor? No, 3 tresors!

2010-07-10T10:34:00.004-06:00

Sabeu que és això? Tres entrades per la cerimònia de clausura i per la final d'un Mundial de futbol. Amb dos passes de zona mixta i un per la conferència de premsa de després del partit. Per tota la resta, Mastercard...

Entrenament previ a la final

2010-07-10T10:26:00.005-06:00

El dels holandesos, de portes obertes, el dels espanyols només els primer 15 minuts. He baixat a l'estadi a fer-me la foto de rigor. Aquí en deixo 3 d'aquest magnífic escenari. Els holandesos, distesos, fent exercicis al mig del camp. La passarel·la pels campions, on rebran la Copa Jules Rimet, ja està muntada. Us heu fixat que els seients de l'estadi són taronges? Com els meus mitjons!

Últimes hores..

2010-07-10T09:45:00.007-06:00

(...prèvies a la final)

I això es nota. L'expectació ha crescut molt. L'ambient universitari de Potch ha donat pas a una invasió de banderes i càntics espanyols. Ara, aquesta marea s'ha traslladat 130 quilòmetres al nordest, a Jo'burg. Jo ja fa dies que vaig amb els mateixos mitjons, uns de taronges que tenia al fons de la bossa. Sacrifico la comoditat dels meus peus i la dels que m'envolten per un bon resultat a la final.

Pel que veig, com més dies passen més de si dónen els àpats. Ahir, sopar a la taula del costat de José Antonio Camacho i de Fernando Hierro. "No sabe como jodenno...". La sortideta nocturna va confirmar que ja fa massa dies que alguns estan lluny de casa. Nit de glaçons, whiskys dobles, visions també dobles i fotos compromeses. Pel que recordo... I, una nit més, sense topar-me amb Carbonero. Crec que li ha arribat el rumor que corre algun casserrenc per les nits de Potch, s'ha acollonit i es queda tancada a l'hotel.

Amb tots els racons bonics que té Sudàfrica i jo gasto un dia més tancat en un media center -el del Soccer City- esperant rodes de premsa i entrenaments. Amb sobredosis de cafeïna, un ull posat al Tour, treballant a estones, escoltant música catalana i amb els pensaments posats en el meu país, que avui està en moviment.

Roda de premsa de Busquets i Marchena, l'última dels espanyols a Potch. La sala, a reventar.

kms acumulats: 4.425 kms per terra i 2.000 per aire.

Dinar infernal

2010-07-09T08:24:00.007-06:00

(Estic sota mínims de moral...)

Després del gran sopar d'ahir el diable m'ha castigat amb un dinar que m'ha tallat la digestió. He arribat famolenc però de cop he perdut la gana. M'ha semblat veure el dimoni just allà a la porta de l'entrada, assenyalant-me, amb unes forquetes a una mà i a l'altre llançant-me un llamp! "Tu, per tenir mals pensaments. Ara t'emportaràs un càstig!". Me'l mereixo? He demanat taula ben lluny "d'ells", si jo només aspirava a dinar tranquil...
Atenció als videos, per desmentir La Trinca, m'ha quedat clar que l'home no ve de la patata. I he evitat passar-vos les escenes més dures.

Final d'un Mundial

2010-07-09T08:22:00.001-06:00

(Malgrat tot, acabo de rebre el correu més esperat)

We confirm that your media ticket(s) request has been updated as follows:

Competition: 2010 FIFA World Cup South Africa™
Match # 64 / 11-Jul-10 / JOHANNESBURG / Netherlands vs Spain
Press Tribune Approved
Parking Pass Applied

Bafana Bafana

2010-07-09T02:20:00.005-06:00

Faré propaganda del Tot Gira i incitaré la gent al joc. Aquest cap de setmana s'acaba el Mundial i durant l'últim mes hem engegat un concurs: voteu el millor jugador africà de la història. Us convido a participar. El premi no està malament:

Ben Barek, Biri Biri, Salif Keita, Zaki Badou, Rabah Madjer, Roger Milla, Tommy N'Kono, Abedi Pelé, George Weah, Jay Jay Okocha, François Oman Biyik, Japhed N'Doram, Rachidi Yekini, Daniel Amokachi, Lakhdar Belloumi, Laurent Pokou, Hany Ramzy, Anthony Yeboah, Emanuel Amunike, Karim Abdul Razak, Papa Camara, Finidi George, Victor Ipkeba, Mark Fish, Sunday Oliseh, Moustapha Hadji, Lucas Radebe, Hossam Hassan, Samuel Eto'o, Didier Drogba, Nwankwo Kanu, Mickael Essien, Emanuel Adebayor, Frederic Kanouté, Mohammed Aboutreika... La llista és llarga.
Per guanyar la samarreta dels Bafana Bafana: facebook.com/totgira

Sushi, Feyenoord i Ochoa de Olza

2010-07-08T13:12:00.009-06:00

(A l'hotel, sortint d'un dels millors sopars dels últims mesos. 3 ampolles de vi entre cinc, menjar japonès i una companyia excel·lent. Gairebé l'últim sopar... a Potch. Sou uns morbosos, us encanta que em fiqui amb Espanya!)

A la meva dreta, en Toru, un periodista japonès que està al Mundial per seguir Joan Capdevila. Davant seu, l'Adrià, un company d'ONA Catalana. Al seu costat, en Jasper, un fotògraf holandès que, tot i que viu a Madrid i que segueix la selecció espanyola, vol que el Mundial el guanyi Holanda -com jo. Més a la dreta, en Dani Ochoa de Olza, un altre fotògraf, apassionat dels viatges i apàtrida. El següent, completant la volta, sóc jo.

Començo pel final perquè me'n moro de ganes. En Dani ha estat l'últim a afegir-se a un sopar que haviem començat tres. No ens coneixiem de res. M'explica que treballa a AP, que viu a Madrid però és de Pamplona. Parlem de Pamplona. Que és un malalt dels viatges i que ha estat a Mèxic o Sarajevo. Parlem dels Balcans. És un malalt de la bici i té una single speed. Parlem de b/vicis. Diu que ell s'ha quedat la samarreta de la selecció espanyola que ens regalen -jo no l'he demanat, perquè?- i que ell no la vol ni la pot regalar a ningú, però que la subastarà per la Fundació. Parlem de la Fundació. Aquest tiu és el germà d'Iñaki Ochoa de Olza! Em quedo de pedra i parlem del seu germà, de l'alpinisme. M'explica que és patós a la muntanya tot i que el seu pare els va ensenyar a estimar-la i el seu germà se l'emportava a escalar. Em truquen de la ràdio i deixem converses pendents. I també una excursió a Irati, al nord de Nafarroa. I contactes amb la Fundació per promoure xerrades i videos.

Abans que ell he rigut amb en Jasper i el seu humor holandès. Viu a Madrid però li encantaria estar-se a Barcelona. Aquests dies disfruta encabritant el personal espanyol. Compartim visió. Diu que els periodistes espanyols són més aficionats que no pas periodistes. M'explica que Roberto Gómez -diari Marca- es va enfadar amb ell l'altre dia. Pugen a l'autobús de premsa i Gómez posa música espanyola. En Jasper se li acosta -i amb aquell accent tipus Cruyff- li pregunta si té música de després de la II Guerra Mundial. S'acaba la festa perquè, segons Gómez, "el holandés se ha mosqueado con la música". El felicito perquè té un castellà gairebé perfecte tot i que fa només 6 anys que viu a Madrid. Ah, té un defecte, és del Feyenoord.

Tot però, havia començat amb un sopar de tres. L'Adrià, jo i en Toru, un periodista japonès que viu a Alcalà de Henares -m'ho explica ell, no Almodóvar. En Toru s'ha fet amic de Joan Capdevila i fa anys que el segueix. De fet, m'explica que Capdevila és el segon jugador espanyol més popular i estimat al Japó -el primer és Cesc i el tercer Torres. Com que hem sopat en un restaurant japonès a Potchefstroom, en Toru demana per tots. Ens explica que Sushi vol dir una cosa semblant a "festa" i que, tradicionalment, al Japó només en menjaven en dies especials. Amb la globalització, tot s'arregla o tot s'espatlla. Ara poden menjar sushi cada dia perquè els xinesos han obert restaurants "japonesos" per totes bandes. Però segueixen reservant-lo pels moments assenyalats. Els dies de cada dia mengen pasta i pizza.

http://www.soshimalaya.org/
http://www.sagaeditorial.com/asia.html

Kms acumulats: 4.290 kms per carretera (conduïnt) i 2.000 kms. per aire.

Van der Vilalta

2010-07-07T15:01:00.003-06:00

(M'atreviria a afirmar que tots els que llegiu aquest bloc heu tingut sempre la mateixa admiració que jo per la selecció holandesa. Doncs res, molts ànims Holanda! Ah, us proposo modificar-vos lleugerament el cognom. Us sentireu molt millor)

No entenc perquè tots els sudafricans que em coneixen -bé, saben d'on sóc però dubto que recordin el meu nom- em feliciten amb un gran somriure. No entenc perquè la gent que no em coneixia -ni tan sols sabia d'on sóc- i em pregunta d'on sóc, em feliciten per la final d'Espanya. No entenc perquè la gent aquí no para de demanar-me d'on sóc i no entenen perquè no em considero espanyol. No entenc que la premsa de Madrid carregui tot l'any sense escrúpols contra el Barça i ara es facin palles amb la selecció espanyola quan només han marcat jugadors del Barça. No entenc perquè, estant en un lloc tant inimaginable i desconegut com és Potchefstroom (Sudàfrica), ara mateix m'agradaria desaparèixer o bé fondre'm sota terra. No entenc com és que un dels somnis de la meva vida estigui a un pas de convertir-se en un malson. Només entendré tot això si diumenge guanya Holanda.

Bye Cape Town

2010-07-07T07:04:00.006-06:00

(Dia de ressaca per uruguaians i holandesos. Més son acumulada. I més fred quan llegeixo diaris catalans i surto al carrer. Gate 7C. Domestic Flights. Cape Town International Airport. En una altra terminal esperant un altre avió. I envoltat d'uruguaians i holandesos/es...)

No tinc molt clar això de "Bye Cape Town". M'han quedat moltes ganes de tornar i moltes visites pendents. Cape Town m'ha enamorat. Diuen que no és Àfrica però sí que és Àfrica. És difícil establir enllaços visuals amb, per exemple, Johannesburg, Pretòria o Bloemfontein. O qualsevol dels racons rurals del nord del país. No he vist granges, no he vist la terra oberta per la mineria. És cert que semblen dos països diferents. O dos continents diferents! Pel que veig, Sudàfrica és un país tremendament ric. Johannesburg és un món apart per les seves dimensions mastodòntiques. "I'm afraid of Joburg. Everybody drives so fast!", em deia aquest matí un taxista negre -també m'ha dit que al nord són més racistes però no ho puc afirmar. És cert, Joburg és una ciutat que engoleix tot el que se li posa per davant. Però amaga racons per descobrir. Cape Town és una altra història. No és un gegant però en canvi és plena de vida, no dorm i al revés que Joburg, és la ciutat la que s'amaga darrere els racons. Descobrir-la és un repte i un joc constant. I cada segon de descans, per dormir, per ordenar-te, sembla tirat a les escombraries.

Però Cape Town també és Àfrica. Primer de tot per la seva gent. Més tranquil·la però igualment alegre i generosa. Cape Town també és paisatgísticament salvatge. Table Mountain o el Cap de Bona Esperança, o Stellenbosch i les seves vinyes, o el mar ple de vida i d'històries o la riquesa natural i animal. Sudàfrica no es resumeix en dos països dins d'un mateix, i em queda la sensació que és inútil fer una llista de referències. És tant gran, tant rica, un descobriment constant. Jo, pel cansament, ja he perdut la capacitat d'absorció. Necessito un 'reset' per tornar a començar. I és que si a tot això hi sumem viure un Mundial...

Camí de Bloemfontein. I després a Potchefstroom. I després a Johannesburg. Una setmana encara.

Robben Island

2010-07-06T12:15:00.003-06:00

(Això s'acaba. D'aquí uns minuts comença la primera semifinal. Només 4 partits. Pels carrers, cada vegada menys varietat de samarretes. El cansament es nota a tot arreu. Com aquest ordinador obert davant meu sense ningú a la cadira. Hi ha algú dormint a terra...)

Robben Island. R200 el preu de l'entrada -l'equivalent a uns 20 eurus. L'hora de la visita, aquest matí a les 10. Hi arribem tard per culpa d'un taxista carregat d'excuses. Tant és. Hi ha mala mar i s'han suspès tots els viatges a l'illa. Demà està tot ple. O sigui que Robben Island ens quedarà en el record imaginari i en les factures dels regals. I també en una visió llunyana, allà darrere el mar. Onades altes però també un cel serè. Allà lluny es percep la silueta de l'illa. El passeig matinal pel Waterfront ens omple les bosses i les ganes de tornar a la ciutat. Queda pendent Robben Island i tants altres racons.

Comença el futbol. Semifinal Holanda - Uruguai. M'expliquen que els aficionats holandesos no tenen vergonya anant pel món. És cert. Pares de família vestits d'holandeses amb faldilles i trenes artificials, vestits de lleons taronges... de dalt a baix i passejant-se pel centre de Ciutat del Cap. Això és una festa. Els uruguaians s'hi afegeixen amb passió, cantant i movent el braç amb la mà oberta. L'Uruguai, 3'5 milions d'habitants.

El mar aquest matí. Esverat i assolellat. Al fons es percep la silueta de Robben Island

Desmond Tutu

2010-07-05T09:14:00.004-06:00

(Y es de verdad pero no se qué pasa/por la república Surafricana/Nelson Mandela está entre rejas/y le han concedido un Premio Nobel de la Paz/aaaahhhh Desmond Tutu... Kortatu, 1985)

És un dels 4 Nobels de la Pau sudafricans, juntament amb Albert Luthuli, Frederik de Klerk i Nelson Mandela. Al Waterfront, al port, els han ajuntat eu una plaça al costat d'una carpa de la FIFA amb samarretes, vuvuzeles i records diversos...

Eggman

2010-07-05T08:02:00.005-06:00

L'únic, l'inconfusible, l'inimitable... "Eggman"!!! Aquest matí passejant per Ciutat del Cap, Long Street amunt i a l'esquerra, Market Square,.. ens hem topat amb un personatge famós sense nosaltres saber-ho. Fins i tot ens ha posat Mandela al telèfon. Aquí va la prova de que ens l'hem trobat:

I aquí la prova de que és famós. Obriu la pàgina i no us perdeu el vídeo amb el seu somriure per recordar:

http://www.eierman.co.za/

Viatge a la fi del món

2010-07-04T12:06:00.012-06:00

(Sudàfrica no és perillosa. O potser sí, hi ha racons que t'hipnotitzen i t'atrapen per sempre. Ciutat del Cap n'és un d'ells. A l'hotel, després del primer dia gairebé lliure. Un luxe i una recomanació)

Ni sóc Jules Verne ni Nostradamus. Ni tampoc he viatjat en Concorde. "El viatge a la fi del món" o l'excursió imborrable al Cap de Bona Esperança. Sempre recordaré quan ens hem enfilat al Cap imaginant que veiem passar Vasco de Gama i els seus mariners a pocs metres. A la nostra esquerra, l'oceà Índic, a la dreta, l'Atlàntic, xocant i barrejant-se i fusionant-se en un sol color davant nostre. Ha estat una emoció màxima. El silenci màgic del moment el trencava constantment la violència de les onades. Una banda sonora perfecta. D'atrezzo, un dia de regal, sol i temperatures més pròpies de l'estiu mediterrani. La definició del moment me l'ha donat en Zatjie, el taxista d'aquests dies: "I know what you're feeling". La múltiple flora i fauna ha adornat un dia genial compartit amb els alemanys que visitaven eufòrics el raconet de món. Els hem animat i els hem desitjat sort.

Aquest punta de l'Àfrica té secrets amagats. No són ben bé secrets perquè aquí bé prou que en parlen. Però l'Àfrica és maltractada per tots. Ens hem rebel·lat contra l'avís del perill constant que suposava cobrir aquest Mundial. Vam marxar amb aquesta amenaça a la maleta però l'hem llançat al mar. I sort! Ciutat del Cap és una ciutat encisadora, amb màgia nocturna, un clima familiar i quilòmetres quadrats per passejar i observar. Molt a prop, el Cap de Bona Esperança. Allà on s'acaba el continent, on els mariners han de girar, un Parc Natural a tocar de la ciutat i amb milers d'espècies per gastar fotografies i records. Com a poeta aficionat us puc assegurar que allà cada clucada d'ulls és una postal. Aneu-hi.

A més, tornant us podreu aturar a Fish Hoek, veure com pesquen, com obren el peix, el passen per la cuina i vosaltres, asseguts a primera fila amb vistes al mar, us el mengeu, regat amb un vi blanc fresquet i deliciós -posem un Brampton Sauvignon sudafricà del 2009. El sol us picarà al clatell i sabreu, satisfets, que encara podeu visitar les vinyes d'Stellenbosch, trepitjar la presó de Robben Island, enfilar-vos al Table Mountain, consumir per Long Street...

Com Vasco da Gama
Enmig de dos oceans
L'infinit
Perill, "baboons!". S'enfilen als cotxes i obren les portes per robar les bosses!
Pingüins. És època d'ous a la platja...
Ensinistrades, són l'atracció al port
Les restes del dinar...

L'inici del malson

2010-07-04T11:53:00.004-06:00

Alemanya 4 - Argentina 0. Lamentablement, pibe, gran Alemanya i pobre Argentina.
Minuts abans de l'inici des de la tribuna de premsa del magnífic Green Point Stadium

Cape Town

2010-07-02T14:04:00.001-06:00

Només me l'he imaginat perquè hi he arribat ja al capvespre. De regal, una posta de sol amb colors inimaginables. De dia, i des del cel, és una cosa semblant a això...

Treball celestial

2010-07-02T13:44:00.002-06:00

No estic a missa, és la roda de premsa prèvia al partit...

Panafricanisme

2010-07-02T08:59:00.010-06:00

(Dia 24 a Sudàfrica. Acabat d'aterrar a Cape Town. Avui torna el futbol després de dos dies de parèntesis)

"Panafricanisme: doctrina política que intenta de dur a terme la unitat dels pobles africans". La portada del Sowetan és tan sols un exemple del que es viu aquests dies aquí. Els Bafana Bafana estan eliminats però des del primer dia els aficionats sudafricans han animat totes les seleccions africanes. Només en queda una i juga avui. Portades de diaris, anuncis a les televisions, cartells pels carrers... tothom demana el suport per Ghana. I pels carrers es nota. Abans d'ahir, passejant per Melville vaig veure un blanc africà que venia de comprar menjar, a una mà una bossa i a l'altra la bandera de ghanesa. Melville per cert, és un barri de Joburg dels que tenen encant, com passa a totes les grans ciutats del món. Estèticament no és comparable a Gràcia o al Soho. Però s'hi respira allò.

Parlant d'encants, diuen que Cape Town és de les ciutats més boniques del món. A vista d'ocell impressiona veure com les muntanyes volen xocar amb el mar però les frena una ciutat. Encara no he trepitjat els seus carrers i no ho faré fins demà. D'aquí una estona hi ha roda de premsa de Maradona al Green Point Stadium. Diuen que aquest estadi és...

Us deixo, que he quedat amb Zatjie Bai, el taxista.

Quilòmetres acumulats: 3.955 kms per terra i 1.000 per aire.

Retrobament...

2010-06-29T13:46:00.003-06:00

Fa uns mesos, a Barcelona, amb en Roque Santa Cruz ens vam dir que ens trobariem a Sudàfrica. Tot i la pressió del moment per la feina, els segurates, els altres periodistes i els caps de premsa, hem conversat agradablement uns minuts. La foto, una mica moguda per culpa de l'engendro de seguretat que no ens la deixava fer, és per deixar constància.

Sales de premsa...

2010-06-29T07:21:00.011-06:00

(Escric des del media center del Loftus Verfsbel de Pretòria, a punt d'entrar a l'estadi pel Paraguai - Japó. Recordo els últims dies, amb més anècdotes que experiències. O les unes es confonen amb les altres?)

Perquè, podriem afirmar que la vida és una seqüència d'experiències. En aquest cas ara mateix estic ple de vitalitat. I a vegades les experiències són conseqüència de les anècdotes. Gairebé la meitat del temps que he estat a Sudàfrica l'he viscut entre tribunes o sales de premsa i media centers. L'altra meitat, dormint i conduïnt. Recordo ben poc del que em passa dormint i el que veig conduïnt ja ha tingut un capítol a part. Però envoltat de periodistes repasses unes quantes vides.

De tots els media centers, el de l'Ellis Park és el que més s'assembla a un mercat persa. Hi ha de tot. També és el que té pitjor restaurant. La calor i la densitat de gent li regala un toc caòtic. Hi mana el desordre i el poc espai per treballar t'obliga a gastar passadissos. I és aquí on t'endinses a la jungla. Com han arribat al Mundial periodistes de Burkina Fasso, Bangladesh o Guatemala? Dels xinesos -dedueixo que ho són- em molesta especialment la maleducació i la brutícia. Els argentins ballen tangos en bloc, i és especialment divertit el del grup Olé-Clarín. Converteixen cada segon en un espectacle. Els italians intenten superar-los a crits. I els anglesos maten amb humor negre les seves penúries. N'hi ha que dormen esgotats sobre les taules, d'altres treballen per terra i els pares de família fan ganyotes davant l'skype.

Enmig d'aquest circ, ahir em vaig trobar un mite: Tostao. Entrevista+foto. Del cel, a la confusió. Pocs minuts després se m'acosta un jove asiàtic. Em diu: "oh, from Barcelona, wonderful!" i em dóna la mà i m'abraça més sospitosament que efusivament. Ell és del Vietnam. Em pregunta si sé on són els lavabos i jo, educat, li explico. Físicament se m'acosta més del que marquen les lleis de les relacions socials tot i que penso que el noi està emocionat com jo ho he estat en aquest Mundial. Em torna a demanar pels lavabos i em diu que puc acompanyar-lo si vull. "No, no, I'm busy". El tiu insisteix, que ara no tinc feina, que l'acompanyi, que podem anar al lavabo junts. Somriu i se'm torna a acostar desagradablement. Em toca. Me n'escapo com puc i vaig a veure el Padilla. (Padilla: friki. Tot coneixements i anècdotes). Em diu que al Vietnam hi ha molts homosexuals i que no tenen ni prejudicis ni temps per perdre. No ho sabia. Davant nostre una bellesa brasilera ens reconcilia amb el gust pel sexe femení. Deduïm que treballa per una televisió i que segur que de futbol hi entén moltíssim...

kms acumulats: 3435 kms.

Imatges i sons per a la història

2010-06-28T04:18:00.010-06:00

(Des de la tranquil·litat de l'habitació de l'hotel, després de païr les emocions d'ahir, de superar molts quilòmetres i de retrobar-me amb els meus estimats potholes i bèsties de tot tipus. Agafant forces que això torna a rodar)

Us deixo una nova invasió britànica 3 segles després. No lluiten contra els bòers, sinó contra els alemanys, uns altres vells amics. I contra un uruguaià. Els videos, per ordre, el "God save the queen" al Free State, el no gol de Lampard -justícia per Geoff Hurst 44 anys després- i dos alemanys matant els anglesos a la contra. El tercer gol, de Müller.

Festa dels alemanys al Free State, per l'ull de l'objectiu.
Steve Gerrard, d'esquena, a la zona mixta del Free State.

Kms acumulats: 3240 kms.

Sensacions històriques

2010-06-27T08:59:00.003-06:00

Descans. Alemanya 2 - Anglaterra 1. I golàs de Lampard que Larrionda no ha donat. Els anglesos han pagat, 44 anys després, el gol de Geoff Hurst a la final del 1966. Estic amb esperit Twitter per dir, abans que això s'acabi, que tinc la sensació d'estar vivint un partit històric. The show must go on...

Això ja ha començat!

2010-06-27T08:08:00.004-06:00

Brutal l'ambientàs! L'afició anglesa, espectacular. Això fa ferum a gran partit. Tinc videos b rutals que penjaré més tard. Des de la tribuna de premsa envoltat de periodistes molt anglesos i molt veterans. Tot i la corbata i el vestit, perden el "gentleman" pel seu "come on" i "fuck you" continu...

Emocionant...

2010-06-27T07:18:00.004-06:00

Estic al media center al costat del Free State de Bloemfontein, al centre del país. Acabo de parlar amb Harry Redknapp, entrenador dels meus "Spurs". D'aquí 42 minuts comença un dels clàssics més importants del futbol mundial. Alemanya - Anglaterra. Marxo cap a l'estadi, deixeu-me emocionar...

El tamany importa

2010-06-26T07:47:00.002-06:00

(Dia 18 a Sudàfrica -buff!-. Veient passar les hores...)

Més que importar, sempre s'ha de tenir present el tamany del que ens envolta perquè ens condiciona. Possiblement a Sudàfrica els conceptes són semblants a d'altres llocs però no tenen res a veure amb els de casa nostra. I en aquest cas es tracta, únicament, d'adaptar-se al medi. El menjar, bé bàsic i elemental, et marca el model. Amb un plat i postres n'hi ha de sobres. I si no estàs plenament convençut, més val estalviar-se el cheesecake de mides mastodòntiques. La copeta de vi del dinar -d'altra banda, recomanable per a la salut- es transforma ràpidament en un perill que anima les sobretaules i que convida a escriure posts com el d'ara, sense res a dir. De fet, fa un parell de dies que em volten pel cap alguns temes sobre els quals escriure. Un és Vicente Del Bosque. L'altre, la meva relació amb blancs i negres. Els preparo i els presento.

Mentrestant em seguiré barallant amb les mides. He desistit ja de fer entendre als sudafricans el que és un tallat. Demano un cafè amb llet i el deixo a la meitat. Així he completat el dinar d'avui, al costat d'una postal romàntica. Dos sudafricans -blancs- a la taula del costat fent un coffee with milk i mirant el partit de rugbi entre els Springboks i Itàlia. Impactat per una escena tant dolça i idílica, abandono el local amb el descans del partit de rugbi. Jo tinc feina amb el Mundial. Els "Boks", per cert, guanyen fàcil i Morne Steyn domina tots els paràmetres: estadístiques i titulars.

Kms acumulats: 2560 kms.

Garrofes...

2010-06-25T12:19:00.003-06:00

N'hi ha que se les juguen. En directe des del Lotus Versfbeld de Pretòria.

"El Loco" Bielsa

2010-06-25T07:46:00.002-06:00

"Me doy cuenta de que no necesito saber tanto"
"Los instintivos son tan efectivos como los perseverantes"
"No solo hay que hacer lo que conviene, sino también lo que da tranquilidad"
"Lo más común es que suceda lo que nos merecemos"
"Si no disfrutamos el recorrido, la llegada no produce placer"
"Si no quisiera a mis jugadores, sería imposible ganar"
"Siempre se debe saber qué es lo que no se sabe"
"El líder busca ser interpretado más que obedecido"
"El buen trabajo es lo que despierta la adhesión"
"Todo se acaba ante el fracaso".
"No soy un apasionado del fútbol. Soy un apasionado"

Com que ara mateix, ofegat per tanta cosa nova, sóc incapaç d'assimilar, ho escric perquè quedi constància. Un bon manual no?

Pothole!

2010-06-23T07:46:00.006-06:00

(Dia 15 a Sudàfrica. Des del media center del Soccer City, després d'haver parlat amb dos mites en igualtat de condicions: amb Hristo Stoichkov a l'entrada de premsa i amb Ramon Besa, a la cua demanant menjar. Fa unes hores he après una paraula nova en anglès)

El dia ha començat tal com acabarà, amb el dipòsit del cotxe buit. Entre l'inici i el final, una acorralament en una gasolinera de 4 tius simpatiquíssims demanant-me propina per deixar-me els vidres impecables. Amb l'equivalent a dos euros a repartir gairebé em fan petons. El primer objectiu d'avui ha fallat: Touré Yayá, malgrat arribar a estar a l'hotel de la concentració ivoriana. Com no m'ha atès, si era l'únic blanc entre negres! Almenys per eliminació em tocava una entrevista. Dir que els ivorians m'han donat pel qual seria temptar la sort. Què hi farem, ho he matat amb una entrevisteta amb Cyril Domoraud -experico-...

L'excursió matinal a Vanderbijlpark m'ha regalat records rurals perquè el trajecte s'allunyava de les grans ciutats. A l'agafar el trencant de sobte un gran cartell: "Pothole! Next 25 kms". He pensat: "què deu ser això dels 'Pothole'? Ja ho tinc, algun animalet propi de la zona! Encara em divertiré...". Els quilòmetres passaven i els 'Potholes' amb dues o quatre potes no apareixien. Això sí, el cotxe patia amb forats i més forats en una carretera lamentable. Girava a dreta i esquerra per evitar-los mentre desviava la vista cap als camps dels dos costats per ensumar el rastre d'algun 'Pothole'. El patiment al volant l'apaivagava amb la sensació de recórrer carreteres berguedanes i amunt, amb aquell asfalt rugós i sense línies marcades. "I els 'Potholes'? Res, ni rastre". Al final he vist una frenada llarguíssima i una gran taca de sang a terra sense cap cos al costat. "Mira!, un 'Pothole' mort. El devien atropellar ahir...". El calvari al volant s'ha acabat a l'arribar a l'escandalosament luxosa urbanització on hi ha els ivorians concentrats.

Mentre esperava he recordat el tortuós trajecte per zona rural: algunes granges separades per grans extensions de terreny, la Terra oberta per tots costats com a resultat de l'activitat minera que marca el país i focs, molts focs controlats que cremen metres i metres quadrats d'herba seca als vorals de la carretera. El meu germà, que d'això hi entén, diu que van molt més avançats que nosaltres en qüestió de prevenció d'incendis. Ah, tant jo com el cotxe recordarem per uns dies aquesta carretera rural foradada per totes bandes. Dels 'Potholes? però, ni rastre...

Afores del Soccer City. Nens jugant a futbol prop d'on jugaran els seus ídols. Els somnis viuen a 500 metres...

Kms acumulats: 2055

Caverna mediàtica

2010-06-22T08:19:00.004-06:00

(Dia 14 des de Potch. Efectivament, canvi de plans per reorientar aquests pròxims dies que aniran carregadets de feina i quilòmetres)

És el capítol esperat per tots malgrat que no donaré noms. Avui estan eufòrics. Es nota amb les cares i les rialles al hall de l'hotel. La cagadeta i l'emprenyamenta de fa uns dies ja no existeix. En línies generals -com en tot hi ha excepcions- em cauen bé i són força graciosos. No patiu per la meva Síndrome d'Estocolm, ni rastre, i tornaré tant pur o més com quan vaig marxar. Per posar-los sobre un paper en termes genèrics us demanaria que us imagineu els vostres viatges per l'estranger. Segur que en un moment o altre us heu topat amb espanyols. Són fàcilment reconeixibles pel soroll que fan quan pretenen parlar, pel poc sentit del ridícul i per la vergonya aliena que provoquen. Qui no ha passejat per una gran ciutat europea o mundial i ha sentit un grup darrere seu que ve cridant, que parla en castellà faltant al respecte als comerciants locals que no els entenen o que vesteixen la samarreta del toro amb algun lema ridícul. Aquests són els que es veuen però lògicament n'hi ha molts d'altres de més discrets i educats. La majoria, com a tot arreu, són bones persones. Doncs si en feu un extracte tindreu la composició social de la caverna mediàtica. I evindentment, quan s'ajunten, són capaços del millor i del pitjor.

Divendres van celebrar un sopar i se'n van ajuntar uns 40 en un restaurant de Potch. L'escena de la foto de grup que van voler fer després va ser escandalosa. Van estar 25 minuts cridant al mig del restaurant, enfilant-se a les cadires, agafant les cuineres perquè es fessin la foto amb ells i cantant el "A por ellos" com el nostre "Lluííííííís". Divertit vist des de fora. Vergonyós des de dins. Però mantenint l'alegria tot i la primera derrota al Mundial de "la Roja" -llavors només havien jugat contra Suïssa. Obviaré detalls de com va acabar la nit. Jo em vaig retirar a una hora prudent. Les ulleres de sol l'endemà al matí delatava la majoria. Insisteixo, em sento diferent a ells però són divertits. I tot i que no hi ha manera que entenguin que no em sento espanyol i que no trempi amb "la Roja", igual repeteixo una altra nit.

PD1: Encara no tinc cap foto amb Carbonero. De fet, he coincidit més amb el seu nòvio que amb ella.

Kms acumulats: 1885 kms.

Xxxxt! silenci, parla el cos...

2010-06-21T18:24:00.004-06:00

(Són tres quarts de 3 de la matinada i acabo d'arribar a l'hotel. Em menjo un kit kat per sopar alguna cosa. Aquesta és una conversa íntima amb el meu cos)

Avui ha estat un dia dur que es suma a l'acumulat d'ahir (fins molt tard, per cert). La jornada ha començat a les 10 del matí i encara no s'ha acabat. He de gravar tres peces per demà al matí i enviar-les i encara em queden uns talls per editar i passar-los a la redacció. Tot ha començat a mig gas però sense premi a la gran Jo'burg en un dia agradable i menys fred que els anteriors. Decidits a visitar la concentració de Sèrbia aprofitant la press conference que tenien anunciada. A l'hotel dels serbis -perdó, territori sèrbi tal com mostren tots els detalls de benvinguda- esperavem que sonés la flauta i poder entrevistar Radomir Antic. Hem marxat amb uns tallets de Kolarov que algun dia faran feina. De seguida dinar i trasllat amb taxi -perdó, aventura- fins l'Ellis Park. Mai havia estat tant temps dins un taxi i amb la desagradable sensació de no saber quan en sortiràs. Hi he fet la migdiada, he rebut trucades, he tancat temes de la feina, he discutit amb el Padilla i he tingut encara molt temps per avorrir-me. Al final, i amb el temps corrent enrere i penjant sobre el cap, hem entrat al media center de l'estadi. Un entrepà a les 7 de la tarda ha acabat sent un inesperat i indesitjat sopar. Fins aquest kit kat a l'habitació de l'hotel moltes hores després i amb 155 quilòmetres més al contador de la capseta amb rodes de color vermell que em porta aquests dies. Tot això de nit, sol i per carreteres de dubtosa credibilitat.

No em queixo, només parlo amb el meu cos. Sé que sóc un privilegiat enorme per viure el que estic vivint. En sóc conscient perquè així ho sento, de debò. I també perquè molts de vosaltres m'ho recordeu. Estic vivint aquesta aventura al 100% i no perdona ni un segon. Els vostres missatges m'ajuden posar-me a lloc i a recuperar la perspectiva. I a animar-me i no sentir-me sol. Us agraeixo els sms, comentaris al blog, trucades... Van molt bé.

I a tot això què respon el cos? Que té la sensació de trobar paral·lelismes amb proves com la Marató o la Titan Desert quan gaudia de cada metre superat i assaboria l'experiència de cada minut. Però també s'ha de saber llegir que això és molt llarg i que cal regular.

Crec que li estic dient al cos que dìbuixo un canvi de plans per demà. Us mantindré informats. I us guardo un post per parlar de la "caverna mediàtica".

Més directe...

2010-06-21T12:29:00.003-06:00

I encara amb el 0 a 0. Una foto de la sortida dels jugadors i de l'inici del partit. Minut 1...

En directe...

2010-06-21T12:14:00.003-06:00

Des de l'Ellis Park de Jo'burg...

A punt de començar l'Espanya - Hondures. S'accepten apostes...
Per cert, bona temperatura a l'estadi. Amenaçaven fred però res d'això!

Diego Armando te estamos esperando

2010-06-18T02:06:00.006-06:00

(Dia 10 a Sudàfrica. Dia 1 després d'haver vist en persona Maradona)

Si cregués en la reencarnació em demanaria néixer argentí i anar a un Mundial de futbol. Com a jugador, com a entrenador o com a aficionat. Tant li fot. Però és una experiència vital innegociable.

Amb un fred que pelava he entrat a l'espectacular Soccer City. M'he quedat embadalit repassant tots els detalls de l'estadi, les inacabables i irrepetibles pancartes argentines, la gegant bandera coreana, els ocurrents càntics de les "barras", els centenars de periodistes, l'insuportable soroll de les vuvuzeles, l'inesgotable alegria dels sudafricans, l'escalfament dels jugadors, fins que... se m'ha aturat el món. He vist aquella figura gairebe mística allà al mig. No em vull posar transcendental i parlar de cossos celestials però a aquell homenet -vist des d'allà dalt de la tribuna de premsa- se li nota una aura que l'acompanya per allà on es mou. Repeteixo, se m'ha aturat el món per uns instants, els que he estat seguint amb la mirada aquella figura allà al mig del camp. Per uns segons no he notat el fred, no he sentit les vuvuzeles, he restat sol a l'estadi. Tot en mi s'ha immovilitzat al voltant de Diego Armando Maradona.

El Soccer City, des de fora

El Soccer City des de dins

La sortida al camp, el so real i ingovernable de les vuvuzeles i l'himne argentí

kms acumulats: 1465

Welcome to Soweto

2010-06-17T15:42:00.005-06:00

Encara que sembli increïble, són dos mítings polítics. I hem acabat amb el puny aixecat!

Hector Pieterson

2010-06-17T03:37:00.009-06:00

(Ahir al matí teniem una cita amb Soweto. No sé si estava cagat, si més no expectant. L'experiència, brutal. Escric des del media center del Soccer City a punt d'entrar a l'Argentina - Corea del Sud. Aquesta última excursió a Jo'burg, però, comença a Soweto)

16 de juny del 1976. La policia mata 200 joves estudiants negres que protesten contra la situació de l'Apartheid i de noves imposicions en el sistema educatiu. Tot passa en ple Soweto....
16 de juny del 2010. A primera hora del matí arribem a Soweto per celebrar el "Dia de la Juventut", festiu a tot el país i que recorda aquella matança.

Havíem quedat amb en Joan Canela a les 10 del matí a l'església Regina Mundi de Soweto, molt més que un temple catòlic. Allà, durant els anys durs de l'Apartheid s'hi celebraven mítings clandestins. Avui, cada 16 de juny, s'hi recorda el que va passar al 1976. Es mantenen els mítings polítics i gràcies als bons contactes d'en Joan assistim a un parell d'actes de partits polítics d'esquerres i de negres. El concepte que tenen d'aquests mítings ens impacta pel seu color, passió i alegria (deixo videos). El moment més "freak" del dia el vivim quan en un acte citen la nostra presència (els únics blancs entre negres) i ens fan aixecar, puny en alt, per saludar la resta. Visitem el punt on va morir Hector Pieterson, emblema i imatge d'aquella protesta, i ens fem fotos al Memorial. Deixem per un altre dia el Museu Pieterson i la visita a la casa de Mandela. Així hem de tornar a Soweto. I potser repetirem el bon dinar i la bona companyia al mig dels Townships.

Al centre de Soweto

Recordant Hector Pieterson, amb la mítica fotografia

La fotografia de Sam Nzima, amb Hector Pieterson als braços del seu veí Mbuyisa Makhubu i la seva germana al costat

Quilòmetres acumulats: 1330

Imatges...

2010-06-15T14:26:00.006-06:00

Dedicada al meu germà. Ep Uri, i amb poquet control..

El Big Hole impressiona més així. És d'arxiu...

L'última amiga que he fet...

Eureka!

2010-06-15T13:31:00.009-06:00

(Dia 7 a Potch. Ha canviat el temps i fa molt més fred. He passat un dia i mig fora de casa per entrevistar Carles Puyol i Luis Suarez, l'uruguaià. I per estrènyer les relacions casserrenco-sudafricanes. En total, 750 kms amb aquella capsa de 'mistus' per carreteres infernals. L'altra opció era quedar-me a l'hotel)

La feina ben feta sí que té fronteres. En concret entre Potchefstroom i Kimberley algú va decidir fer dels despropòsits un joc real i un objectiu a llarg termini. Dels 375 quilòmetres que separen les dues ciutats, 250 o 280 estan en obres. Tant suplici al volant m'ha ajudat a resoldre dubtes. Per exemple, els radars a Sudàfrica són dels que t'agafen de cara o d'esquena? De cara. Avui n'he trincat dos. Del primer me n'he escapat pel rotllo que li he fotut al poli. Que si no has estat mai a Barcelona hi hauries d'anar, que si Messi, que si el Mundial, que si l'Uruguai i Espanya, que si el país està tant bé. Li he tret l'acreditació i tots els permisos internacionals que tenia a sobre. L'home m'ha deixat seguir gairebé demanant-me disculpes però no sé si d'aquí uns dies m'arribarà un regalet. 20 minuts després he repetit tot i que hi havia cua i han parat els tres de davant meu. Un altre cop salvat pels pèls. Vull pensar que és el premi a l'esforç fet. Perquè tants quilòmetres per aconseguir una entrevista i poca cosa més alguna recompensa es mereixen.

Tot i així, seria injust reduïr-ho tot a la feina. A Kimberley m'he endinsat en l'apassionant món dels diamants. Mai abans m'havien atret però avui he descobert una nova afició. Kimberley és "la ciutat dels diamants" i té una història minera apassionant. Ho he entès després de la visita al "Mine museum" i al "The Big Hole". Al 1866 es va descobrir el primer diamant a Sudàfrica, "l'Eureka". Al seu costat han aparegut l'Excelsior, el Tiffany, el Centenary o el The Premier Rose. Dels diamants tacats de sang ja en parlarem un altre dia. Deixeu que confirmi que això dels diamants realment m'apassiona. Però Kimberley no només té això, sinó que amaga una apassionant i gairebé secreta relació casserrenco-sudafricana. Com que m'he llevat exageradament d'hora (a les 8 del matí ja feia cua al Mine Museum) he aprofitat per saludar en Tara, el pare d'en Louis, un casserrenc d'adopció. La xerrada ha estat curta i és que em moria de ganes de tornar a trepitjar els 250 quilòmetres d'obres. I la policia m'esperava i en aquests casos és qüestió de no fer tard...

Jo i el Big Hole. O millor, "The Big Hole", jo i el meu vertigen

Això, l'explicació...

Amb el Tara. Gràcies Louis i Mercè!

Quilòmetres acumulats: 1185

Obrint finestres...

2010-06-13T15:46:00.006-06:00

Perquè entri molt aire i aporti coses noves. Necessari perquè fins ara m'he trobat descol·locat en aquest país. Els quilòmetres, les experiències i les converses d'aquestes últimes hores han resultat regeneradores. He passat l'últim dia i mig a Jo'burg, la gran i perillosa Jo'burg. Allà vaig viure el debut de Maradona a la banqueta en un Mundial. I el debut exitós de Messi a Sudàfrica. Havia vist els argentins vibrant a la Copa Amèrica de Veneçuela, però veure'ls en acció en un Mundial no té preu. I al mític Ellis Park, encara menys.

L'Argentina en un Mundial és molt gran. Maradona és molt gran. Messi és molt gran. I Jo'burg també. Veus carreteres i autopistes que la creuen, i la ciutat que s'allarga amunt i avall, a la dreta i a l'esquerra. I mai s'acaba. Ahir se'm va escapar una sortideta nocturna a una festa balcànica però avui al matí no he perdonat i he quedat amb en Joan Canela, periodista dels d'abans, sense títol però amb llibreta. Dels de les soles gastades. El cafè i la llarga xerrada matinal m'han resolt tants forats per omplir que he tornat a casa ple d'energia nova i amb mil idees per treballar els pròxims dies. El Joan ha viscut dos anys a Jo'burg i m'ha il·lustrat sobre la ciutat, el país i la realitat social trencada per blancs i negres. Tornaré a la ciutat. Soweto m'ha quedat pendent. I tants altres racons i persones. I un gol de Messi. Avui s'ha omplert la meva llibreta.

Abans de començar l'Argentina - Nigèria a l'Ellis Park

Moments del dia

2010-06-11T13:01:00.005-06:00

Per peticions i interès popular, ENCARA NO HE COINCIDIT AMB SARA CARBONERO. Us informaré quan passi. Menys interessant per als al·ludits però més intens per mi; he tornat de l'entrenament del vespre amb el meu mini cotxe i amb 4 acompanyants de luxe: Santiago Segurola, Lu Martín, Carlos Marcote i Arturo Ortego. Tots allà dins, sense espai vital ni per respirar, una imatge per emmarcar.

La ciutat de "Potch" ha donat la benvinguda a la selecció espanyola amb danses locals i aquesta era la cara dels jugadors i tècnics...

Us juro que Piqué, assegut a l'última fila al costat de Cesc, s'ha passat tota la presentació fotent clatellots d'amagat a Iniesta. No he enganxat cap moment clau, però sí quan Piqué intenta enganyar Pedro perquè entri al joc. Tothom sap de què va excepte Iniesta que ja fa minuts que està mosca i amb el clatell vermell...

Tshabalala

2010-06-11T12:14:00.009-06:00

Dia III a "Potch"

No és cap crit de guerra ni un ritus tribal. Siphiwe Tshabalala és migcampista esquerrà, juga al Kaizer Chiefs i ha marcat el primer gol del Mundial de Sudàfrica. De fet, el país sencer ha somiat durant molts minuts amb la victòria. Al final, Sudàfrica 1 - Mèxic 1. Tant se val, ha estat un lleugeríssim parèntesis en la festa permanent en la que s'han instal·lat els sudafricans. Tot el dia ballen i celebren la vida. És la sensació que em deixen constantment. La inauguració i el partit els he seguit en un bar. M'agrada fer les coses d'aquesta manera perquè em sento un més i ningú em parla de manera diferent pel fet de ser un blanc entre negres o un periodista entre gent que no ho és. I així visc cada situació en essència, en puresa. Tot ha estat molt emotiu, tremendament emotiu.

L'arribada de l'expedició espanyola aquest migdia bàsicament m'ha suposat dues coses: molta feina i que he deixat de ser el nen mimat de l'hotel. Ah, i una altra. A la recepció que els han fet (espero penjar alguns vídeos) em mirava Sergio Ramos i no em podia treure del cap la imatge del Crackòvia. Fins i tot se m'ha escapat una miqueta un riure sorollós i que crec que ha molestat els incrèduls periodistes que tenia al costat.

Allà, a l'entrada de l'Sports Village, on es concentren els espanyols, hi resa aquesta frase que va dir algú que no recordo: "Tots els homes moren, només alguns viuen". El que us deia, això és Àfrica.

Iniesteeeee! Alegra la cara!

Apartaments dels jugadors espanyols a l'Sports Village

Alegria

2010-06-11T09:42:00.005-06:00

No ho havia vist mai. Aquest matí sonaven les vuvuzeles a primera hora (m'han despertat a les 6), tothom vestia de color groc amb la samarreta dels Bafana Bafana, la gent cantava i ballava pels carrers, els cotxes feien sonar els clàxons sense parar, les banderes i les bufandes sudafricanes es veien per totes bandes... Era la definició perfecte de la paraula "alegria". I de cop, canviant de carrer, m'he trobat amb això:

Companyia per anar a dormir...

2010-06-10T14:35:00.004-06:00

He descobert això...

És rossa i és d'aquí!

Olé, olé, olé, olé, Diego, Diego....!!!!

2010-06-10T11:40:00.002-06:00

El que m'entretén més són els comunicats que em rebota el corresponsal de la ràdio a l'Argentina. Llegiu-ho, tanqueu els ulls i imagineu-vos la situació. Jo encara ric:

La ex esposa de Maradona fue la última en salir y habló a solas con Clarín en el aeropuerto de Johannesburgo y se mostró muy enojada. "Me tuvieron cuatro horas y me sacaron el pasaporte, no me dieron explicaciones. después me dejaron ir, me dijeron que había sido un error y me pidieron perdón", dijo la ex de Maradona cuando se retiraba del O.R.Tambo.

En el avión de Aerolíneas también viajaban Fernando Bravo, Román Lejtman, Oscar Gómez Castañón, Chiche Gelblung y Roberto Leto, entre otros. La única que se salvó de la requisa fue Giannina Maradona que arribó con Benjamín Agüero, hijo del Kun y nieto de Diego. Por ese entonces, el aeropuerto O.R.Tambo de Johannesburgo era un escándalo. Por los altoparlantes se iban llamando uno por uno a los demorados, y cuando llegó el turno de Claudia, los hinchas argentinos comenzaron a cantar: "Diegoooo, Diegoooo...".

De Potch i Jo'burg

2010-06-10T11:17:00.003-06:00

Dia II a Potchefstroom (a partir d'avui Potch)

Les coses aquí tenen el seu sentit. Com a tot arreu suposo. Per qui pensi que l'Àfrica és diferent. Bé, sí, ho és. Però segueix tenint sentit. Potchefstroom és Potch per la gent del carrer. I Johannesbourg és Jo'burg. I l'home que controla el pàrquing de l'hotel (un negre d'uns 50 anys aparentment sense estudis) parla sis idiomes. El mateix que cada dia em saluda amb el polze amunt quan entro i surto. Les definicions artificials, pressuposades, els clixés, els tòpics s'equivoquen a l'Àfrica i a tot arreu. D'aquest home he suposat que no té estudis per la feina que té i per la pinta que mostra. He destacat que és negre per allò de l'Apartheid que va destrossar el país durant mig segle més una bonificació de vés a saber quant. No és que els negres no poguéssin estudiar sinó que ho feien en escoles diferents. No és que els negres siguin menys llestos o intel·ligents o cultes o formats. És que, percentualment, són més pobres que els blancs. I si no hi ha diners no hi ha recursos. I quan hi ha poc, l'educació passa a la cua de les necessitats. Però és que aquest home, a més, de les sis llengües que parla, una és l'afrikaans, la dels blancs dominadors. Quan m'ho explicava no he vist ressentiment sinó alegria en la seva mirada per poder presumir dels seus coneixements.

A Sudàfrica hi ha 11 llengües oficials. No patiu, l'anglès n'és una. L'afrikaans, també oficial, és una descendència de l'holandès i ja fa anys que està aturada en el temps. Què passaria si un coetani de Ramon Llull ens aparegués als nostres dies? Més o menys el mateix que veure Louis Van Gaal explicant-se per Potchefstroom. Afortunadament, ni Van Gaal ha aparegut per aquí, ni els historiadors simplifiquen tant com jo.

Esperant que passi alguna cosa interessant a Potch per deixar d'explicar burrades de blancs de K's que han anat a l'escola a Giro i que tenen feinades a entendre's en anglès.

Ni rastre de l'Àfrica

2010-06-09T12:16:00.008-06:00

Dia 1 a Potchefstroom

L'Àfrica com a mite, com a imaginari, com a tòpic ideal o salvatge o perillós o espectacular i jo encara no ens hem trobat. El primer dia ha resultat ser una suma d'actes pesats però pràctics per alleugerir les pròximes setmanes. Canvi de moneda, lloguer de cotxe i tom tom, ubicació i reconeixement del territori, recollida de l'acreditació... (Perdoneu el punt de vista pedantment europeu que domina aquestes línies) De l'aeroport -totalment modern i gegant- a les carreteres- unes autopistes com les nostres tot i que una mica més velles- i fins a descansar a l'hotel -tranquil i agradable al costat d'un gran centre comercial que té de tot. Ja ho veieu, de l'Àfrica esperada, ni rastre. També és cert que malgrat no arrossegar jet lag, les 11 hores a l'avió passen factura i estic bastant cansat. I això que he dormit molt. Us recomano una combinació perfecta: una pastilleta per dormir i una ampolleta de vi.... Zzzzz

Ja tinc "papers"

El Soccer City, brillant entre Jo'burg i Soweto

Amb aquesta capseta aixeco l'asfalt de les carreteres sudafricanes

Qui mana a Sudàfrica? Fixeu-vos en el més alt, amb camisa blanca i que dóna instruccions. És blanc. I la resta? Una imatge per no haver vist...

Road to South Africa

2010-06-08T10:12:00.002-06:00

Matant les hores a la Terminal 5 de Heathrow camí de Johannesbourg. Poc més de 10 hores de vol per retrobar-me amb el fred i descobrir una realitat completament nova, l'eferevescència de la bogeria pel futbol i un munt d'aventures que us aniré explicant. Sóc conscient que deixo per unes setmanes la bona companyia, les tardes de sol, les sortidetes amb bici, les cerveses amb els amics... Però quan baixi de l'avió demà a les 6 del matí espero trobar-me un món "ple d'aventures, ple de coneixences" que espero poder-vos fer arribar. I espero els vostres comentaris, escriviu!!!!

No limits...

2010-06-06T10:34:00.007-06:00

El Kilian no té límits. Aquest dilluns completarà el seu últim repte: la Transpirinenca, d'Hondarribia al Cap de Creus, 696 quilòmetres i 35.717 metres de desnivell positiu. Ho farà sol, amb acompanyants puntuals i amb un nou récord. He parlat amb la seva sombra aquests dies, en Joan Solà, i m'ha dit: "és al·lucinant, no es cansa. No t'ho puc explicar". Aquest dilluns a la tarda arriba al Cap de Creus. Felicitats!

A la foto al costat d'un altre crack en un descans d'aquesta travessa.
Si entreu veureu un video de l'aventureta...

Finisher!

2010-05-31T02:54:00.001-06:00

Moltes felicitats al Costa. Ahir, "després de 6 hores i acompanyat per una pluja fina..." en paraules seves, va acabar la Half Ironman de Sankt Polten, a Àustria. El CUC segueix creixent!!!

Giro (en majúscules)

2010-05-28T05:29:00.003-06:00

En marxa...

Falten només 3 etapes... I demà més, amb l'ascensió al Gavia! I diumenge, final amb contrarrellotge. Com ho seguiré des d'un cap de setmana aïllat i descansant. És la setmana prèvia al Mundial. Ja se sap que pels berguedans la setmana de Patum compta a banda.

Endavant

2010-05-25T02:22:00.005-06:00

No negaré que aquests dies he pensat molt. He donat voltes. He buscat sortides i m'he aturat per tornar a arrencar, a poc a poc. Quan vius una situació així de relativament a prop et qüestiones cada pas que fas, valores els petits plaers de la vida i les punxes que et trobes en el camí. Fa mandra tornar a pensar en sortir a córrer, entrenar una miqueta, suar, agafar la bicicleta, mirar rutes, enfilar la muntanya, pujar-la i baixar-la. Però som així, ens estimem l'esport. Practicar-lo, mirar-lo, parlar-ne... El passat és per recordar-lo i aprendre'n. No per lamentar-lo. El present és per viure'l. I ara toca això.

A la feina em van caure a les mans un parell de fotos de l'etapa de diumenge al Giro. Passió per l'esport al Monte Zoncolan.

Recordant al Quim

2010-05-23T12:52:00.003-06:00

Si em pregunten pel Quim Raich em ve al cap aquella silueta que corre desgarbada, sempre corrent, sempre desgarbat. Recordo aquelles cames llargues, inacabables. Aquella cara de nen, patint o somrient, però sempre aquella cara de nen fent esport... Des de petit recordo el Quim enganxat a l'esport. I com més passava, millor atleta era, més fort estava. El Quim era una d'aquelles referències de l'atletisme al nostre poble, a la comarca. Ell va ser pioner en les triatlons a casa nostra. Un exemple. Si des de petit m'he enganxat a tot això, en part, també és per culpa seva. El veia tant alt, tant gran, corrent i corrent. I jo era petit al seu costat. I només corria darrere la pilota.
Fa una estona el meu germà m'ha trucat per explicar-me que el Quim ha tingut una aturada cardíaca aquest matí corrent una triatló i ha mort. M'he quedat glaçat i fins ara no he reaccionat. He parlat amb la Rosa, amb el meu cosí. Tots gelats amb la mala noticia. És d'aquelles que conviden a pensar que som insignificants, dèbils i que no ho controlem tot. Que hem de ser humils. També per tenir clar que hem de viure la vida al màxim.
El Quim sempre el recordarem corrent i passant-ho bé així. Amb aquella cara de nen. Amb aquella figura desgarbada. Amb aquelles cames inacabables...

I l'any que ve...

2010-05-18T09:16:00.001-06:00

Hem pujat a la Bundesliga!!! Estic preparant una Penya del Sankt Pauli. Algú s'anima?

Una miqueta d'uns dels grans: The Clash!

2010-05-18T08:58:00.003-06:00

Spanish songs in Andalucia,
the shooting sites in the days of ’39.
Oh, please leave, the VENTANA open.
Federico Lorca is dead and gone:
bullet holes in the cemetery walls,
the black cars of the Guardia Civil.
Spanish bombs on the Costa Rica -
I’m flying on in a DC-10 tonight.

Spanish bombs; yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón.
Spanish bombs; yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón.

Spanish weeks in my disco casino;
the freedom fighters died upon the hill.
They sang the red flag,
they wore the black one -
but after they died, it was Mockingbird Hill.
Back home, the buses went up in flashes,
the Irish tomb was drenched in blood.
Spanish bombs shatter the hotels.
My señorita’s rose was nipped in the bud.

Spanish bombs; yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón.
Spanish bombs; yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón.

The hillsides ring with “free the people” -
or can I hear the echo from the days of ’39
with trenches full of poets,
the ragged army, fixing bayonets to fight the other line?
Spanish bombs rock the province;
I’m hearing music from another time.
Spanish bombs on the Costa Brava;
I’m flying in on a DC-10 tonight.

Spanish bombs; yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón.
Spanish bombs; yo te quiero infinito.
Yo te quiero, oh mi corazón,
oh mi corazón,
oh mi corazón.

Spanish songs in Andalucia:
mandolina, oh mi corazón.
Spanish songs in Granada, oh mi corazón,
oh mi corazón,
oh mi corazón,
oh mi corazón.

Canvi de plans

2010-05-13T02:46:00.003-06:00

Al final no correré el Half Ironman d'Àustria de finals de mes ni la Challenge del Maresme de l'octubre. És curiós, ara que estic millor que mai de forma però tinc un parell de... bons motius per canviar de plans. Acabar la Titan Desert ha tingut efectes morals al meu coco. Psicològicament em sento més capacitat per acabar la 70.3 d'Àustria però al mateix temps noto una mena de pau interior (us juro que no vaig fumar res al Sàhara) que em fa ser més prudent a l'hora de competir. Tot i que és cert que em ve de gust, no ho necessito per ara. Suposo que hi ha alguna explicació científica que es remet a la pujada i baixada d'adrenalina o qualsevol altre concepte similar i que no domino. No ho sé. Però no aniré a Àustria. Més endavant espero fer un Half Ironman o la Challenge o el que sigui. El segon motiu és més palpable i consistent. A principis de juny marxo a Sudàfrica a cobrir el Mundial de futbol. Hi seré gairebé 40 dies amb tot el que això suposa, especialment de feina prèvia, burocràcia per completar i de temps fora de casa. Per no forçar (Patum a banda, tinc temes paral·lels), prefereixo agafar-m'ho amb calma que això promet ser llarg. O sigui que és probable que afluixi el ritme però amenaço: no tanco per vacances. L'aventura continua!

Fotos Titan

2010-05-12T09:53:00.009-06:00

Us adjunto algunes fotos que tenia penjades...

El nostre hotelet, un passadís amb haimes al campament un dia qualsevol

Interior de la haima. Un trosset de cel...

Atenció al "ferro" d'un periodista polonès. Es va cascar tota la Titan amb una bici de l'any 96, sense pedals automàtics, ni portabidons, suspensió al davant, rodes convencionals amb llumets reflectants, sense culotte ni mallot, samarreta de cotó i una motxilleta per anar a l'escola. I només un fora de control. Un mite...

Amb el Sergi, un malalt de la bici.

Els 3 cracks de Pratdip. Hores de riure.

I amb el campió

Arribada a casa

Teledeporte 2

2010-05-09T12:06:00.001-06:00

I aquí la segona part...

Teledeporte 1

2010-05-09T11:54:00.003-06:00

Al resum de l'etapa 3 de Teledeporte em van entrevistar. Aquí la teniu i prohibit riure amb el meu accent...

249

2010-05-09T10:31:00.003-06:00

Aquí va la classificació final:

249 (classificat)
251 (dorsal)
ISAAC VILALTA CAELLAS
16:12:57 (temps respecte el guanyador ;-)
33:39:49 (temps total)

I repeteixo, estic al·lucinant amb els missatges de la gent, tant els que han escrit al facebook de la ràdio com els del blog, fins i tot de gent que no conec. Us ho agraeixo molt.

Titan.Dia5.Finisher

2010-05-07T08:02:00.004-06:00

He acabat la Titan Desert. Moltes gràcies a tots els que heu pensat en mi i m'heu animat. Reconec que fins i tot m'ha fet vergonya però m'heu ajudat moltíssim. Segurament no puc ni contar les vegades que he pensat en abandonar. Tantes hores sol, pedalant pel desert, dónen temps per tot. Però sempre, abans de posar el peu a terra he pensat en tots vosaltres, segur que no m'he deixat ningú. He recordat els vostres sms (perdoneu que no n'hagi contestat cap, però els he llegit), els vostres correus, els missatges que heu enviat a la ràdio, les cançons, els consells, les trucades.... Uri, gràcies per actualitzar el blog cada dia, avui ja tinc internet. Ara tinc el cos adolorit per tot arreu, els llavis tallats, una calor interna espantosa, fatiga a les cames, els dits enrampats i les cervicals em cremen. Però estic satisfet i molt orgullós. Us ho volia explicar perquè tots m'heu ajudat a acabar. Després de 500 quilòmetres i una de les experiències més dures i brutals de la meva vida us deixo la foto més esperada. En passaré més però de moment, sóc finisher....

Titan. Finisher!!

2010-05-07T06:44:00.001-06:00

L'Isaac ha confirmat que ja és oficialment finisher de la titan.
Referent a la etapa d'ahir ja us ho explicarà ell totes es avendtures després de 10h30min pedalant.
Demà ja torna cap a casa.

Titan. Dia 4

2010-05-06T04:13:00.001-06:00

Sembla que l'Isaac ha pres la sortida, almenys ha passat el primer control....
Ànims!!! a evure si pots seguir fins al final d'etapa!!!!

Titan. Fotos

2010-05-06T04:08:00.001-06:00

la "contrasortida", a les 8 del matí. Ja feia caloreta...
jo i darrere meu, al fons, una de les moltes "pujadetes" que teniem avui (ahir pels que ho llegiu)

no tot era dolent. Les vistes del que ja haviem recorregut, fantàstiques.

Titan. Anècdotari

2010-05-05T11:01:00.002-06:00

Com va dir ahir l'isaac per la radio al programa del club de la mitjanit.
Ja és curiós que al mig del desert punxis la roda del davant, i després la del darrera. Ja és curiós, que al mig del desert, un camió et passi per sobre la bici i no puguis continuar al quedar-te sense bici. I ja és curiós al mig del desert, que punxis les dues rodes, i just en aquell moment abandoni algú, que molt amablement et cedeix les dues rodes, però que un cop muntades, no s'acomplen els frens.
Per sort, res de tot això li ha passat a l'Isaac que es manté en cursa.
(avui l'he notat realment molt cansat, veurem que passa demà... com a mínim la organització et permet un abandó per a continuar en cursa. És a dir, pots abandonar una etapa, que et porten fins l'arribada i pots prendre la sortida de nou l'endemà. Comptant que queden dues etapes, si demà abandonés, encara podria acabar la cursa, al quedar tan sols l'etapa de demà i la de demà passat).

Titan. Dia 3

2010-05-05T10:49:00.002-06:00

Molt dur. Gairebé massa. Això és el que acaba de dir-me l'Isaac via telèfon. Avui els 70 primers km han estat llargs i durs, com 70 km pujant la Figuerassa i amb trams o on calia baixar de la bici. Sembla que la aventura del desert comença a pesar a les cames i a l'organisme. Els powerades que donen en cursa, junt amb el canvi d'aigües i les sals minerals han fet que la panxa de l'isaac s'hagi convertit en una hormigonera, provocant diarrees a tutti pleni. S'hi afegeix un dolor a l'esquena difícil de portar.

L'etapa d'avui, però ha estat preciosa. Una etapa marató on havies de dur a sobre les eines per reparar la bici en cas de punxada, l'aigua, el menjar... i el sac de dormir. Aquesta nit dormen a l'aire lliure fent vivac. A l'arribada, l'organització només garanteix 4 mangueres per a rentar-se una mica. La resta cal que cada ú ho portés a sobre.

Les vistes des de la plana muntanyosa es veu que són espectaculars, però també ho era el vent que se sentia mentre parlavem per telèfon, i a l'Isaac el preocupava em possible fred d'aquesta nit, i sobretot veure com es despertarà demà.

No l'he vist amb molta energia per afrontar l'etapa reina de demà de 135 km amb el màxim desnivell. Avui, ell i molts més han vist l'abandó molt aprop però han aguantat ferms fins a l'arribada, malgrat a l'arribada la imatge de molts bikers fós "dantesca".

Demà ja serà una altre història.

A descansar i intentar recuperar forces, si és possible.

Avui nit a teledeporte

2010-05-05T10:37:00.001-06:00

Aquesta nit a les 23.45 l'Isaac sut a una entrevista que li han fet a la Titan, dins el programa de la Titan que fan a teledeporte.
Per la web de la titan sembla que ha acabat l'etapa d'avui. Veurem quines notícies passa.

Fotos dia 1 i 2

2010-05-05T03:45:00.003-06:00

Arribada
Sortida dia 1

Pas de dunes etapa 1

Arribada 2

Titan. Dia 2

2010-05-05T03:35:00.002-06:00

L'Isaac continua sencer però reservat de cara a les etapes d'avui, i demà dijous.
Molèsties típiques i normals de tantes hores damunt la bici. Ahir en l'etapa dos va trobar-se millor que el primer dia, i ja posava la mirada en el repte d'avui.
Avui dimecres, el podreu veure a teledeporte a les 23.45 que li han fet una petita entrevista.
A veure com evoluciona en la etapa d'avui.

Podeu veure imatges a la web oficial de la cursa i també al web de catalunya radio

L'etapa 3, la d'avui presneta uin gran repte amb 70km seguits de pujada. És una etapa marató, per tant no hi assistència externa ni de fisios ni mecànics, on els participans s'han de dur tot allò que necessitin per fer l'etapa, i també un abric per a dormir ja que es dorm a 1600 metres en una plana entre muntanyes.

Titan. Dia 1

2010-05-03T13:39:00.002-06:00

L'isaac ha trucat per dir que està bé (que això a la mare sempre la tranquilitza) però sobretot per dir entre altres coses, que això de la Titan és més dur del que esperava.
El primer dia, ha deixat ja un mal als aductors que caldrà veure com va marxant, res més enllà d'una sobrecàrrega. Però sobretot el primer dia haurà deixat el record de les dunes dels primers km's, el primer contacte amb el desert i els llargs camins empedregats del recorregut d'avui.
En una etapa on els primers classificats han volat, i on la gent en general ha anat molt ràpid, l'isaac ha compartit aventura amb 3 bikers de Pratdip que s'han anat acompanyant mutuament.
D'aigua i menjar no n'hi falten, i les sensacions del primer dia, són positives.
Per si voleu veure'l avui a les 23.45h a teledeporte fan un programa-especial de la Titan.
També podeu sentir-li la veu via catalunya informació o als programes d'esports de catalunya radio, el catalunya vespre esports a partir de les 20h i al club de la mitjanit a partir de les 12 de la nit.

Titan. Dia 0

2010-05-02T09:10:00.005-06:00

Això encara no ha començat i ja estic fet pols. M'he llevat d'hora, l'avió, una hora en tot terreny per les "autopistes" marroquines... M'estic posant en ordre perquè aquests dies hauré de ser un 2 en 1. Al matí, pedalar. A la tarda, currar. El viatge m'ha servit per conèixer gent i retrobar vells amics com el Sergi Fernandez. És un veterà de la Titan i m'ha orientat en tot. M'ha tranquilitzat perquè he vist cametes molt fines i desesperadament buscava algú que es plantegi la prova a un ritme més suau. El Sergi acompanyarà un tandem amb un participant invident! També m'ha alleugerit conèixer el "Teatre de guerrila", tres personatges de Pratdip que s'agafen la Titan rient, rient i rient. Em descollonu amb ells. La resta bé. L'hotel és un paradís al mig del desert, però no tinc temps d'assaborir-lo entre briefings, presentacions i ubicació mental al lloc. Això promet!

M'he reservat un foradet al final per agraïr el suport de tothom. Cançons, fotos, sms, facebooks... Perdoneu que no respongui a tothom. Em feu sentir com una estrella i al mateix temps com un estrany. Almenys és agradable saber que la gent pensa en tu.

Camí de l'hotel, carretera enmig del desert i.... oh sorpresa! Un oasi brutal!

Avui ha estat dia de mecànics. Totes les bicis a punt

Tots amb el 251!!!

Per cert, no me n'oblido. Felicitats als koales finishers. Gran demostració amb l'IRONKOALA!

Mèdies...

2010-05-01T04:49:00.002-06:00

Reconec que va amb el pacte, però no m'agrada gaire. Tot i així, si cliqueu al títol enllaçareu amb els efectes col·laterals de ser igual que els altres però treballant a la ràdio. Al final de la pàgina.

I els mallots...

2010-04-30T01:19:00.006-06:00

Em sento gairebé professional. Amb mallot propi i amb sessió de fotos per la Titan. Què us sembla?

A la web de la ràdio també m'han obert una pàgina. Estan fatal!
Ah, per cert, la idea és sortejar un dels mallots de la Titan al Tot Gira.

Titan Desert 2010. Les etapes

2010-04-29T09:14:00.002-06:00

Si cliqueu, entreu al perfil detallat de les 5 etapes de la Titan 2010.

Relax estressant

2010-04-29T07:52:00.003-06:00

Se suposa que la setmana prèvia a la Titan hauria de descansar. Físicament ho he fet però aquests dies han resultat estressants. Els que estigueu interessats en les meves aventures a la Titan em sentireu a la ràdio dia sí dia també. M'han obligat a fer unes "promos", a anar a algun programa de la casa per explicar de què va això, a escriure a un blog de la casa, a fer-me fotos amb el mallot nou... Em sento estrany a l'altra banda del micro. I incòmode. És el peatge. Quan tingui les fotos les penjaré. I diumenge al matí, xàrter cap al Marroc amb les piles carregades!

Spartacus (idem)

2010-04-22T11:44:00.002-06:00

Gran, gran Cancellara a Roubaix. Aquest tiu sembla una locomotora. Imparable. Molt bé Flecha un altre cop. Us deixo uns minuts de ciclisme genial...

http://www.youtube.com/watch?v=j7xjsPqHg3o&feature=related

Per cert, a la Flecha Valona, Purito segon i ja és líder de l'UCI Protour! I a algú se li van acabar les piles. Quina mala cara al podi...

No comment

2010-04-22T11:31:00.002-06:00

Embalsamada

2010-04-22T11:21:00.005-06:00

Mireu com està la meva pobra Giant... Camí del desert, aquesta nit ja dormirà fora de casa. Així tant embolicada i emprenent un viatge tant llarg em recorda.... Per cert, a tots els fatxes que moren els hem de riure totes les gràcies? Fa molts dies que no entro al blog i això és un desordre total, com el meu cap. Amb mil projectes per tancar. Només pensar en el que m'espera pels pròxims 3 mesos, m'agafa alguna cosa. Estaré més fora de casa que no pas a casa (CBXR, referèndum 25A, Titan Desert, 1/2Ironman Sankt Polten, Mundial de Sudàfrica, vacances, obres...). Alguna d'aquestes cosetes les deixaré pel camí, a la "cuneta", no puc amb tot! I algun ximple encara em proposa més reptes. Koala, estàs boig. Però com m'agrada!

TOTS AMB EL 251!!!! ÀNIMS, ÀNIMS, ÀNIMS!!!!

Spartacus Cancellara!

2010-04-09T11:04:00.007-06:00

Exhibició històrica la de Cance a Flandes 2010. Us deixo un enllaç a un vídeo totalment recomenable amb un resum de la prova. Des del primer atac al Molenberg fins al definitiu a Grammont. Aquest tiu és força bruta, és potència desmesurada. Mireu aquella cosa vermella que surt i ningú l'atura.

http://www.youtube.com/watch?v=CxH8vGqLVM0

PD2.

2010-04-09T10:37:00.005-06:00

Postadata 2. És que fa molt que no escric i acumulo massa coses. Com em va recomanar el koala em vaig acabar emportant la bici a la Volta i als matins aprofitava per sumar alguns quilòmetres. Que prou falta em fan per anar a la Titan!

Escapadeta a la platja de Calafell per habituar la X4 al seu nou hàbitat.

Més platja.

Ja a casa. This is Castelladral amb Montserrat al fons a l'esquerra!

Aquests últims dies m'he posat les piles i estic sumant quilòmetres a contrarrelotge amb sortidetes cada cop més llargues i més dures. Excel·lent l'escapada amb el meu germà fins a Camp de Parets i descens llarg i suïcida per la Portella fins a Fuïves. La X4 al màxim! I per carretera, 70 kms, 85 kms,... i pujant! Tanco els ulls i somio que sóc Cancellara cdència amunt!

Que falta poc per la Titan. Ja tenim el perfil de totes les etapes. La més llargueta, poca cosa, 135 quilòmetres amb un port de muntanya. Sort que el dia anterior acabarem relaxats, pujant un port de 2.190 metres. Em torno a remetre al Koala, pit i cullons un cop hi siguem i a passar-ho bé! D'entre els inscrits hi ha gent que ja us asseguro que veuré a la sortida i a l'arribada i prou: Roberto Heras, Melcior Mauri, Abraham Olano, Laurent i Nicolas Jalabert, Igor Astarloa, Miquel Àngel Iglesias, Israel Nuñez, Ismael Ventura... Però a la llista d'inscrits també hi he vist vells amics com el Josef i Jacinto, el seu germà, o el Sergio Fernandez. Abusaré d'ells per xupar roda! La setmana passada xerrada i consells amb Roberto Heras i la setmana que ve última repassadeta a la X4 al Doctore Bike. Som-hi!

Detalls de la Volta 2010.

2010-04-09T10:33:00.005-06:00

És una mena de postdata. Un parell d'imatges. Detallet a la bici del culé Purito i ànims pel Flecha. Malgrat el gran Cancellara, aquest diumenge hi ha París Roubaix. Som-hi Flecha!

Volta (III)

2010-04-09T10:19:00.007-06:00

Com fan els enfeinats (eufemisme de desorganitzat, en aquest cas), completo la trilogia Volta 2010 amb algunes fotos més, el the very of dels últims dies. Tard però content pels catalans. Purito primer i Tondo segon. Gran Volta!

Arribada a Cabacés. Espectacular la foto finish amb la càmera a dalt i a la dreta de la imatge. Al costat d'uns ulls vivaços!

A contrallum, passant per la recta de l'Estadi.

Al Circuit des de la sala de premsa.

Últim vencedor Volta 2010, l'argentí Juan José Haedo.

El dia en imatges

2010-03-26T08:50:00.006-06:00

Treck Madonne, Team Radioshack 2010. Livestrong

Andreas Kloden, últims retocs mecànics abans de sortir

Cabacés, 340 habitants. Serra del Montsant. Terra d'oli i vins.

Últims metres de l'etapa. Brutal el desnivell!

Sorpreses agradables

2010-03-26T07:14:00.003-06:00

Aquests dies tinc més contacte amb els ciclistes que amb els amics i la família. En contacte físic, als ciclistes potser només els supera la cervesa, que m'acompanya en les hores de feina i soletat escampat pel país. Quan no coneixes algú amb qui has de parlar et crees tota mena d'imatges predefinides. Ai les etiquetes!!! T'hi acostes atemorit. "Com serà aquest? M'engegarà a la merda? Serà tímid?" Amb els ciclistes catalans no hi ha problema perquè més o menys ens coneixem les cares. Amb la resta t'assalten els dubtes. Aquest matí he preparat un reportatge amb dos guanyadors del Tour que corren la Volta a Catalunya, Òscar Pereiro i Carlos Sastre. He buscat el moment precís, envoltat de calma, aquest matí quan baixaven del bus per anar al control de firmes. Amb Sastre hem topat de cara. Han estat els primers en arribar i m'ha vingut rodat. Em presento i ens posem a parlar. Parla suau, baixet, com si preparés un atac a l'Àlpe d'Huez per guanyar un Tour. Li trec el seu baix rendiment als últims mesos i repon amablement, argumentant. En tinc prou i m'acomiado i ell em sorprèn deixant la paraula a l'aire, com si hagués de seguir la conversa, com si tinguessim temes pendents que jo no sé captar. He resolt malament el final. M'ha donat la mà, m'ha desitjat sort i ens hem acomiadat. Un tio normal, ni més ni menys. Amb Pereiro ha passat una cosa semblant amb la diferència de la calma ambiental. Ell anava més justet de temps i hi havia algun pesadet que el reclamava. M'ha atès amb educació i discurs. Li he recordat que, a casa, el meu pare és de Pereiro. Li ha fet gràcia i ens hem acomiadat. Dos tipus normals. A diferència d'altres que formen part de les vedettes del ciclisme (n'hi ha que m'han deixat penjat més d'una vegada), de l'esport i de la vida. Arribant a Cabacés ja m'he discutit amb els Mossos per maleducats i prepotents. Quina novetat. Sort dels paisatges del Priorat, l'altra sorpresa agradable del matí.

La Volta (II)

2010-03-25T15:04:00.004-06:00

Dos dies més passejant per Catalunya darrere les dues rodes. Al final he fet cas al koala i he carregat la bici al cotxe. Aquest matí, sortideta matinal (molt matinal) i fresqueta pel parc del Segre per fer 25 kms.
A la Volta, ja ho veieu, els catalans manem. Potser per això us afegeixo una foto de Luis León. A l'espanyol el veiem pel retrovisor... I atenció a l'estonià Taaramae. Aquest tiu va fortíssim. Segur que es menja un bou estonià sencer per esmorzar cada dia. Us deixo una pista, una foto, per si sabeu per on hem estat avui. Merda, m'està sortint un altre braç...

Volta a Catalunya (I)

2010-03-23T08:14:00.008-06:00

(Torno després d'uns dies de tenir el blog oblidat)
Una altra setmana amb l'entrenament tallat. Si segueixo amb aquest ritme, faré la Titan a quatre potes i lligat a qualsevol tot terreny. Estaré uns dies sense poder entrenar amb certa regularitat i sense poder sortir amb la bici (per perjudici del meu estat mental). Tot i que de bicis me'n faré un fart. Ahir va començar la Volta Ciclista a Catalunya 2010 amb una crono a Lloret. Us deixo un parell de fotos. La primera és d'Andy Schleck. Molt preuada perquè avui ja s'ha retirat. La segona, de Roman Kreuziger. Tots dos, futuribles guanyadors del Tour. La resta de fotos responen a l'actuació d'un perturbat per les bicis aquest matí al control de firmes. Amb l'exemplar de la Ridley del "Purito" Rodriguez i de l'Scott del millor esprinter actual, Mark Cadendish. Al final, detall de la porta del bus de l'Sky, un luxe d'equip (no perquè sigui el del Flecha). Es mereixen un repor. El prometo.
Per cert, després de molts dies sense sortir a peu, avui 25 minutets de running amb l'Arcadi parlant de maratons i llibres. He plegat pel putu mal al genoll. Paciència des de Banyoles...

Ens comprem una bici?

2010-03-14T05:59:00.004-06:00

La Cérvelo Baracchi
Aquest dissabte gran victòria d'etapa de Xavi Tondo a la París Niça. Com han començat la temporada els catalans! I d'aquí 8 dies comença la Volta...

Setmana post

2010-03-12T05:33:00.003-07:00

S'acaba la setmana post marató amb només un problema físic, la zona del turmell, el peu i el tendó d'Aquiles de la cama dreta. Conseqüència dels 42'195. La resta, perfecte. Aquests dies han estat suaus, però com que em trobava bé he fet 3 entrenaments, dos de gimnàs i una sortideta amb bici. No me'n podia estar i avui he anat a observar els paisatges nevats, a veure els pardals que es discuteixen amb la neu per trobar menjar, a sentir el "creck" de les cales amb els pedals, a notar els cops dels quadríceps amb l'abdomen a les baixades. Anava faltat de temps i sobrat de fred, i he fet només una horeta. Els últims dies han estat intensos. Ahir, Barça - Partizan al Palau i avui, a l'Aimé Giral, USAP - Biarritz. Que no pari la màquina!

Defecte vocacional

2010-03-09T02:13:00.005-07:00

M'encanta el periodisme. I això fa que tingui alguns defectes, com col·leccionar articles, entrevistes o reportatges. Algun dia em fotran fora de casa i darrere meu cauran pel balcó un munt de fotocòpies, revistes, llibres i xorrades variades. No és voluntat de ser pilota amb ningú, però realment he trobat interessant aquesta entrevista. Prefereixo el risc de ser criticat que no pas que es perdi per la xarxa sense que molts de vosaltres la gaudiu. Sóc també conscient que probablement ningú es mirarà aquest vídeo sencer. Per picar-vos, les referències a la nostra llengua són a partir del minut 15. I valen la pena:

Ja sóc marathonman!

2010-03-07T07:23:00.006-07:00

He patit, al final, però m'ho he passat molt bé durant gairebé tota la marató. Al final, hem acabat junts amb el Patxi gran. el que m'hagués fet més il·lusió és acabar junts els 4 que hem començat, el Costa, el Patxi, el meu germà i jo. Hem aguantat fins al quilòmetre 32 però llavors ens hem partit. Fins aquell moment hem rigut, hem tirat fotos mentre corriem, ens ho hem passat de cullons i l'hem fet petar amb l'Arcadi. Al final, 3h.56min. i una experiència més. Ja sóc marathonman!

3 CUCs i l'etíop blanc. La nostra arma secreta

El meu germà avançant Spiderman

Encarant la Gran Via

Cop de cap

2010-03-05T01:28:00.005-07:00

He près una decisió. La culpa és del meu coco. Aquests dies hi he pensat molt i entre tots m'heu fet arribar a una conclusió. Suposo que teniu gran part de raó els que dieu que el mal als genolls d'aquesta setmana és el típic canguelo previ a la marató. M'he autopressionat massa. Quina tonteria. Si jo no he de guanyar res. Estic cansat de les vegades que m'han preguntat quin temps faré a la marató de Barcelona. Jo què sé, si no he corregut mai cap marató! Això que m'ho pregunti la meva mare perquè em vol veure a l'arribada, d'acord. I ella, precisament, no ho ha fet. Llegia aquest matí el blog del meu germà. Ell, per circumstàncies, arriba menys preparat del que voldria. I escriu: "Ja veurem on arribarem, però sigui on sigui, serà allà, ni massa lluny ni massa aprop, just allà on les cames i el cap es posin d'acord per parar i somriure". Jo no corro ni vaig amb bici per fer cap temps, no ho he fet mai i ara em pressiono amb aquesta tonteria. Sempre he sortit a córrer perquè m'agrada. He penjat un vídeo del gran Marco Olmo, que corre per venjança, diu ell, però segur que també per amor. I aquests últims mesos he conegut els koales, que devoren quilòmetres i cerveses perquè s'ho passen de cullons. I els millors entrenaments són els que faig descobrint camins amb el meu germà. Com quan era un nen. Llavors, perquè cullons em pregunto quin temps he de fer a la marató? Perquè em vinguin mal als genolls? He près una decisió: correré sense rellotge. Si busco al canell només hi veuré suor i il·lusió per córrer i passar-m'ho bé. Qui vulgui, que s'apunti a la idea.